Programa de concertos de la Ruta del Cister 2011

PROGRAMA DETALLAT 2011 16 juliol – Monestir de Poblet O VOS OMNES La missa profana del s. XVI Renaixement europeu –cor masculí- La missa paròdia fou un tipus de composició molt habitual durant el renaixement Europeu. La característica d’aquestes misses era que el compositor usava material musical ja existent per a construir una nova música. Aquest material podia provenir d’una peça del mateix compositor o d’altres compositors de l’època, així com d’èpoques passades. Així mateix, aquest material podia ser tant sacre com profà; podem trobar misses basades en temes musicals que parlen d’amor, de guerra… Per aquest concert inaugural us proposem un viatge per la missa paròdica del renaixement hispànic, amb obres de T. L. De Victoria, C. Morales i F. Guerrero, sempre escoltant abans les obres d’on en van treure el material per a composar-les. Podrem sentir quin ús fa cada autor d’aquest material, respectant-lo o transformant-lo fins a ser gairebé irreconeixible, però creant, sempre obres de gran qualitat, com correspon als representants del segle d’or de la música hispànica Francesc Ortega, contratenor Marc Guerris, contratenor Marc Díaz, contratenor Bruno Anguera, tenor Sergi Arroyo, baríton Gerard Ramos, baríton Francesc-Xavier Melgarejo, baix Ferran Corral, baix Xavier Pastrana, director 23 juliol – Monestir de Santes Creus AUGUST THARRATS BLUES-SWING REUNION. -Concert Exclusiu- Blues/swing “It don't mean a thing if it ain't got that swing” va dir Duke Ellington que ve a dir si fa o no fa “ aquesta música no val res si no te Swing!” Es per això que ens hem proposat reunir a Santes Creus noms importants del blues i el swing que es fa a Catalunya i hem volgut que l’aglutinador fos un músic de referència pel que fa a aquests estils: l’August Tharrats. Es per això que s’ha reunit amb grans musics que formen o han format part les mes emblemàtiques bandes sorgides a Catalunya els últims quaranta anys amb els que interpretarà un repertori format per clàssics popularitzats per Louis Armstrong, Count Basie, Billie Holiday... centrant el concert se centrarà en obres fetes entre els anys 20 i 40 del segle passat i tot fent un recorregut que va de New Orlens a Chicago I es que al dormitori de Santes Creus sempre ha vingut molt de gust viure un concert d’aquest tipus, i es per això que volem repetir festa amb qualitat, dinamisme, mestria i simpatia, mitjançant aquesta proposta preparada expressament per als nostres concerts. August Tharrats –piano Nono Fernandez – contrabaix Anton Jarl –Bateria Johana Jarl – veu I l’especial col.laboració de: Ricard Gili –Trompeta (Locomotora Negra) Amadeu Casas –Guitarra (Strollin’band, Tandoori Lenoir, ..) Pep Pascual –saxo (ex La Vella Dixieland, Pascal Comelade,…) 30 de juliol – Monestir de Santes Creus MAZONI Fisn que la mort ens separi Cançó-rock Un gustàs gaudir al monestir de la presentació de “Fins que la mort ens separi”, que representa un pas endavant, arriscat però ferm, en la cursa de fons que és la carrera musical de Mazoni. Si una vegada es va assenyalar Jaume Pla com l’orfebre del pop, aquest disc ho confirma amb rotunditat. Les melodies prenen el protagonisme i l’herència dels Beach Boys es confon amb la de Kraftwerk, en un disc on les cançons juguen constantment amb la voluntat d’experimentar. Pas a pas, el músic empordanès ha anat aplegant un públic cada cop més nombrós, forjat a base d’aventures com una maratoniana gira de 31 dies consecutius i especialment de cançons com “Eufòria” o “Se’m moren les plantes” que ja són veritables himnes. El nou disc apareix, doncs, en el moment àlgid de la popularitat de Mazoni, com certifiquen la nodrida agenda de concerts prevista i, especialment, la presentació oficial que protagonitzà el 21 de maig al Palau de la Música. 6 d’agost – Monestir de Vallbona de les monges SUSAN NEVES i GRAHAM LISTER Soprano-piano Àries d’Opera. 13 d’agost – Reial Monestir de Santes Creus THE JACKSON SINGERS Esprirituals negres-Gospel Un gustàs rebre al cicel de concerts als llegendaris THE JACKSON SINGERS. Formació fundada funda per Bob Jackson de Indianápolis, USA el 1983. El 2002 el Sr. Jackson va morir i el seu director musical de sempre Fitzroy Burroughs va esdevenir el líder del grup. Tot i que els cantants i músics són originaris de diferents zones dels USA, tots ells tenen una cosa en comú – una sentida estimació per l’experiència del Gospel i els Espirituals els Diumenges a l’església. Música amb missatge des de l’Amèrica Negra i sobre l’herència Negra. Els més famosos Spirituals i Gospels, i d’altres, interpretats en el propi estil funky dels Jackson Singers, a més d’un extens repertori amb música que va de Mahalia Jackson a Billie Holiday o a Aretha Franklin, Simon & Garfunkel o Bob Dylan La qualitat i l’enforç de dur-los en exclusiva queda justificat d’entrada observant els noms dels artistes amb els que ha actuat: Oscar Peterson, Lionel Hampton, Odetta, Paul Anka, Olivia Molina, Josep Carreras i moltes altres estrelles internacionals. Sincerament creiem que aquest es un dels grups que pot fer història d’entre les formacions que s’han presentat al Monestir i es per això que us en fem especial recomanació. Fitzroy Burroughs – Líder, Tenor i Director Musical Gina Dunn – Soprano Denise Holmes – Alto Brad Summers – Baríton Leon Johnson – Piano Ramani Krishna – Baix Elèctric Fulgencio Medina – Bateria 14 d’agost – Bellpuig d’Urgell VINTAGE BAND D’AMADEU CASAS Blues/jazz arcaic El condicionants geogràfics han estat la clau del naixement d’un estil de música, fruit de la desubicació de la comunitat negra esclavitzada per l’home blanc. El Blues neix al sud dels Estats Units, a la zona de Louissiana, on la seva capital, Nova Orleans, és punt de trobada de moltes cultures i on els esclaus, en adaptar les formes europees d’interpretar, unides al seu propi bagatge cultural i genètic, van propiciar un gènere original fruit de la barreja de diversos elements. D’altra banda es considera que el Jazz sorgeix a principis de la dècada del 1900 barrejant una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units, el blues principalment ( però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels"),amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets). Després, van substituir la tuba pel contrabaix, el bombo i platerets per la bateria i s'hi va afegir el piano. Aquesta era la formació de l'Original Dixieland Jass Band, un grup blanc que emprà la paraula jazz per primera vegada, el 1917 i a partir d’aquí va anar evolucionant fins arribar a la multiplicitat i fusió d’estils. Anem doncs a fer un viatge fantàstic per viure avui aquesta evolució i per entendre l’ànima de la corrent musical més important del segle XX Amadeu Casas: guitarra, dobro, mandolina, kazoo i veu. Dani Alonso: trombó, tuba, trompeta, guitarra, clarinet, saxofon, serra i veu. Ricky Araiza: guitarra, dobro, banjo, mandolina i veu. Blas Picon: washboard, harmònica i veu. 20 d’agost- Vallbona de les Monges JOSEP M. DOMÈNECH TRIO + LLUIS CASTAN Recordant Garcia Lorca Jazz El concert de clausura del cicle es d’una banda una aproximació al repertori de la música popular andalusa i de l’altra un record a Federico García Lorca en el 75 aniversari de la seva mort. No obstant l’obra de García Lorca es caracteritzà per una gran versatilitat creadora destacant en els camps de la poesia, el teatre, la música i les arts plàstiques. L’any 1931 va gravar “colección de canciones populares antiguas” acompanyant al piano a la cantant i ballarina “La Argentinita”. Aquestes gravacions van tenir un gran èxit i rebentament Josep M. Domènech ha recuperat i arranjat aquestes cançons portant-les al terreny del jazz amb el seu trio i amb la col·laboració del violinista Lluís Castan. Aquests veterana formació es compon de músics que toquen junts des de principis els anys noranta del segle passat i han estat l’origen de nombroses formacions i experiències jazzístiques actuant en cicles i festivals de jazz d’arreu de l’Estat. Josep M. Domènech, piano Ramon Teixidó, baix Joan Rion, bateria amb Lluís Castan, violí

Clos Galena: 25 anys d'un somni al Priorat