La obra social La Caixa muestra los primeros poblados de Catalunya en la exposición Sedentarios

El Vendrell. Costa Daurada. Els primers poblats a Catalunya mostra les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i rituals de les comunitats neolítiques del territori que correspon actualment a Catalunya. Als canvis cap a l’agricultura i la ramaderia s’hi han d’afegir altres novetats típiques del que coneixem com a període Neolític: la indústria de la pedra polida, que suposa una millor forma i ús de les eines per a la vida diària; la ceràmica, necessària per guardar aliments; la mineria, amb l’explotació de la variscita per exemple, usada per elaborar collarets i complements; i els nous costums funeraris, amb l’aparició d’enterraments col•lectius, i el predomini dels sepulcres de fossa, cistes i megàlits (dòlmens). És important destacar que tots aquests canvis es donen al nostre territori amb un retard d’uns 3.000 anys respecte a l’Orient Mitjà, i que és d’allí des d’on arriben a les nostres terres. Perquè, en efecte, el procés de neolitització a Catalunya és producte de la influència de colonitzadors forans, suposadament arribats de les costes italianes. De la fi del període glacial a l’Edat dels Metalls L’exposició, que s’estructura en dos àmbits, abasta cronològicament des de l’Epipaleolític (fi del període glacial i de la forma de vida basada en l’economia de la cacera i la recol•lecció), fins al Calcolític o inici de l’Edat dels Metalls. És un període d'uns 6.200 anys en què l’ésser humà es converteix en sedentari i basa la seva subsistència en la domesticació d’animals i plantes (8.000-2.000 aC). El primer àmbit se centra en l’Epipaleolític (8.000-6.000 aC), anomenat Mesolític en algunes zones. Es tracta d’un moment de transició entre dues economies i formes de vida, la dels caçadors-recol•lectors del Paleolític Superior i la dels agricultors i ramaders del Neolític. És l’època de la fi del període glacial i dels darrers caçadors. L’art que caracteritza aquest període és, per exemple, el Llevantí, quan es continua pintant a les parets de les coves però la figura humana cobra un protagonisme important, a diferència de les pintures de l’època anterior que representaven figures d’animals. Així doncs, la figura estàtica i solitària de l’animal paleolític es contraposa a l’escena carregada de dinamisme i realisme de l’Epipaleolític.   A través d’un audiovisual assistim als canvis climàtics que es van produir en aquella època. Podem veure el retrocés del gel respecte a l’últim període glacial (Würm IV), els canvis en la fauna i la vegetació i la variació en les línies de la costa. A més, una taula cronològica situa el visitant en cadascuna de les etapes d’aquest període, des del Paleolític Superior fins al Calcolític, amb referències al que succeïa a altres llocs del món per tal d’establir una útil comparació temporal. També un mapa situa els principals jaciments epipaleolítics a Catalunya. L’espècie humana abandona el nomadisme En el segon àmbit de l’exposició es tracta ja el Neolític (6.000-2.000 aC), una etapa fonamental on l’espècie humana abandona el nomadisme i s’estableix per dedicar-se a la ramaderia i l’agricultura. Fruit d’aquest canvi de caire econòmic n’apareixen altres com les primeres concentracions d’habitacles, les xarxes de comerç, la ceràmica, la tècnica de la pedra polida, els teixits, la cistelleria... Foren el canvi climàtic i l’augment demogràfic, els factors que van propiciar aquest procés, junt amb l’evolució cultural de les últimes comunitats paleolítiques. El visitant trobarà un mapa amb la localització dels principals jaciments del Neolític a Catalunya  

Clos Galena: 25 anys d'un somni al Priorat