JuanMa: ,Si has viscut el Cós Blanc en alguna ocasió, ja saps que parlem de quelcom molt especial,

Salou. Costa Daurada. La Festa Major d’Hivern de Salou ja fa dies que ha començat amb un gran nombre d’actes, però per a molta gent, la gran cita, allò més esperat és el Cós Blanc, que enguany se celebrarà aquest dissabte, 5 de febrer, a partir de dos quarts de set de la tarda. El Cós Blanc de Salou mobilitza cada any milers i milers de persones, més de 30.000 en l’edició del 2010. Però si hi ha una persona que coneix, viu, pateix, prepara, s’emociona, treballa i dirigeix el Cós Blanc de Salou, aquest és Juan Mnauel Hidalgo, JuanMa per a tothom. L’speaker del Cós Blanc obre la festa amb dues frases rituals que marquen l’inici de la gran explosió: ‘Engegueu màquines’ és el primer senyal, només minuts abans del gran esclat. I poc després, la més esperada, la que tothom celebra, el moment culminant: ‘Senyores i senyors, comença l’espectacle’. Ha arribat l’hora. El Cós Blanc ja és aquí. JuanMa Hidalgo va nèixer a Reus, però des de ben petit viu a Salou i, segons diu, se sent 120% salouenc. Qué és molt. “Salou és un poble que m’estimo molt, moltíssim. És el meu poble”, assegura. I explica com des de sempre ha estat vinculat amb un gran nombre d’iniciatives i entitats de Salou.     Juntament amb altres joves, JuanMa Hidalgo va ser un dels promotors, fa 31 anys, de la Comissió de Festes que va instituir el Cós Blanc com un element festiu de Salou, amb l’objectiu de recuperar les festes d’hivern, que feia anys que s’havien deixat de celebrar. En aquells moments, Salou encara formava part del terme de Vila-seca. Ara, aquest dissabte, 5 de febrer de 2011, JuanMa Hidalgo tornarà a agafar el micro i des de la seva posició a la cabina de control del Cós Blanc, tornarà a pronunciar les consignes que tothom espera. La més aclamada, el gran esclat es produirà quan torni a repetir: "Senyores i senyors, comença l’espectacle". L’speaker del Cós Blanc de Salou ha presentat i ha comentat el Cós Blanc en 28 ocasions de les 30 celebrades fins ara. Enguany sumarà la seva 29a participació a la gran festa d’hivern de Salou: el Cós Blanc. Senyor Hidalgo, JuanMa, què és el Cós Blanc de Salou? Com t’ho diria... el Cós Blanc és una festa, sí, una festa amb llum, so, carretel•les, colles, confetti... és tot això, sí, però jo no m’atreviria a definir-ho. Si has viscut el Cós Blanc de Salou en alguna ocasió ja saps que és quelcom molt especial, quelcom que només recordant el nom de la festa et porta a rememorar tot allò que es produeix en aquell carrer durant unes hores. Això és el Cós Blanc. Aquesta forma que cadascú té de viure aquesta festa i, al mateix temps, la suma de tota aquesta gran explosió de ganes de passar-ho bé. Això és el Cós Blanc. Com va començar aquesta festa? Els inicis del Cós Blanc van ser realment molt modestos. Els primers anys només es feia ball. Recordo que en la primera desfilada del Cós Blanc hi van participar només tres carretel•les. No hi havia llum, no hi havia música, ni paper... res de res. Després vam començar a fer cucanyes per la canalla, vam anar incorporant elements a la festa. Per finançar-nos els organitzadors deixàvem un sobre a les botigues i a les empreses de Salou i dies després recolliem aquells diners que ens permetien organitzar el Cós Blanc, que en aquell moment no comptava amb cap subvenció ni amb cap suport oficial. I la data, per què es va triar el primer dissabte de febrer? No ens va costar gaire decidir la data del Cós Blanc. Teníem clar que Salou vivia i viu del turisme i per tant no podíem fer-ho a l’estiu. Novembre era un mes massa proper a la finalització de la temporada turística, desembre és època de festes de Nadal i, per tant, una bona opció, dins l’hivern, era el primer cap de setmana de febrer, diferenciant-nos, això sí, del Carnaval. L’any 1989, Salou, després d’anys de reivindicació, va segregar-se de Vila-seca i es va constituir com a municipi independent. Quin paper va jugar el Cós Blanc com a element identitari i aglutinador de les aspiracions segregacionistes de Salou? No era només el Cós Blanc, era el conjunt de festes i celebracions que se celebraven al voltant d’aquest acte. Durant els anys que el moviment segregacionista va treballar per la Segregació, la Festa Major d’Hivern de Salou i el Cós Blanc recollien bona part de les aspiracions segregacionistes. Tan se val la ideologia política, el club de futbol o la condició social. Per a molts de nosaltres l’objectiu era la Segregació, que finalment va arribar el 30 d’octubre de 1989, i les festes i el Cós Blanc aglutinaven i expressaven bona part d’aquesta reivindicació. De fet, Salou i el moviment segregacionista necessitaven la festa i la festa necessitava aquest moviment, perquè, què és una festa si no té un poble al darrera plenament implicat en la seva celebració? Salou era el poble, i el Cós Blanc la seva festa. A banda d’aquest aspecte reivindicatiu del Cós Blanc, quins altres records li venen a la memòria d’aquells primers anys? Són moltes coses, molts records, moltes persones, molts amics. Els primers anys, quan vam incorporar el paper, abans d’utilitzar el confetti, avisàvem tothom perquè guardès diaris, revistes i tot el paper possible durant tot l’any. Després, quan s’acostaven les dates del Cós Blanc recollíem, empaquetàvem i portàvem el paper a tallar a una imprenta que col•laborava amb nosaltres. Per evitar que quedès enganxat i amuntegat un cop tallat, removíem tot el paper amb forques i, un cop airejat, l’embossabem i el pujàvem a les teulades de la Torre Vella, del Casal i a altres teulades del recorregut per tenir-lo a punt al pas de les carretel•les i de les colles participants al Cós Blanc. Els primers anys vam començar sense so, sense llum, fins que poc a poc vam incorporar, primer, la presentació de les carretel·les, de les colles i de les pubilles amb un micro i amb el presentador de la festa, després la música enllaunada, la il·luminació de les carretel•les, el paper, els globus, el confetti..., en aquests 31 anys, que assolim enguany, les coses han canviat molt. El Cós Blanc ha anat creixent, ha anat canviant i poc a poc ha anat millorant. Afortunadament no hem tingut mai cap accident o cap fet lamentable, tot i que any rere any la pressió augmenta ja que el Cós Blanc ha crescut en tots els sentits i aquest creixement, que mou més de 25.000 persones cada any, també comporta una major pressió i una major responsabilitat per a tota l’organització. El Cós Blanc, s’ha hagut de suspendre en alguna ocasió? A més a més, això. El Cós Blanc és realment una festa amb àngel. Fins al dia d’avui, tot i que és una festa que se celebra en ple hivern, només s’ha hagut de suspendre en una ocasió pel mal temps. Plovia com mai. Tot va quedar ben xop. Però l’endemà, diumenge, vam preparar tot el material, vam eixugar amb assecadors totes les bombetes una a una, vam arreglar tot el que s’havia d’arreglar. Vam tenir una feinada, però l’endemà, diumenge, vam celebrar el Cós Blanc. I a partir de quin moment es produeix el gran salt, fins arribar al que és ara el Cós Blanc? El Cós Blanc ha anat creixent al ritme que ho ha fet Salou. Al cap d’uns anys de produir-se la Segregació, quan l’Ajuntament de Salou ja estava consolidat, la Comissió de Festes que fins aleshores tenia cura de l’organització va traspassar la festa a l’Ajuntament de Salou, que a partir d’aquell moment se’n va fer càrrec plenament. Amb el pas dels anys, la festa s’ha popularitzat, ha crescut en tots els sentits i actualment atreu molta gent, tant de Salou com de pobles veïns i d’altres indrets molt més allunyats geogràficament. Només cal recordar que l’any passat, quan el Cós Blanc va fer 30 anys, es va superar la xifra de 30.000 assistents. I encara hi ha marge per crèixer, o s’ha arribat al sostre? En l’escenari actual, el carrer Ciutat de Reus, el Cós Blanc encara podria crèixer molt més. Actualment, el Cós Blanc ocupa només una part del carrer, però en aquest escenari hi ha marge per crèixer. No hem tocat sostre. A més, sempre ha planat la possibilitat de traslladar el Cós Blanc al Passeig Jaume I, on hi cabria moltíssima més gent, però des del meu punt de vista, el Cós Blanc està bé en el lloc on es fa actualment, per molts motius. Altra cosa seria fer una gran festa d’estiu al Passeig Jaume I, però en tot cas no seria el Cós Blanc. Seria una altra cosa, però no el Cós Blanc. Quantes colles participaran en el Cós Blanc en aquesta edició? Actualment hi ha 24 colles que participen al Cós Blanc amb les seves carretel•les, que són les que sortiran aquest dissabte, 5 de febrer. I ja des d’un punt de vista personal, que significa per a vostè el Cós Blanc? El Cós Blanc és quelcom molt especial per a mi. Jo, de fet, només sóc un integrant més de tot l’equip que treballa en l’organització de la festa, però he fet d’speaker del Cós Blanc en 28 ocasions de les 30 que s’ha celebrat la festa, i enguany serà la 29a ocasió. Quan s’acosta la data estic neguitòs, em costa dormir, em noto inquiet. El Cós Blanc, per a mi, és realment molt especial i quan comença l’espectacle, amb aquell ‘Senyores i senyors...‘ el moment és únic. Tot palpita, l’adrenalina puja i poc després tot esclata. És el gran moment. Finalment, enguany, per primer cop, el Cós Blanc tindrà una versió infantil amb el Cós Blanc Xic’s. Com valora aquesta iniciativa? Efectivament, divendres, dia 4, a la carpa de les festes, a partir de les cinc de la tarda se celebrarà el primer Cós Blanc infantil. A diferència del Cós Blanc, que es fa al carrer, el Cós Blanc infantil se celebrarà en un recinte tancat, però crec que la iniciativa és clarament positiva ja que permetrà una major identificació dels més petits amb la nostra Festa Major d’Hivern i, en concret, amb el Cós Blanc.

Clos Galena: 25 anys d'un somni al Priorat